L'Educació Infatil, jugar és aprendre.

Fa unes setmanes na Celia, na Andrea i jo varem anar a una classe d'educació infantil de 4 anys a fer una pràctica d'observació. N'Alberto, el nostre professor de psicologia, ens va dir que aquesta pràctica ens serviria a més per sabre si ens agradava ser mestres o no, ja que durant un día viurem la tasca d'una mestra amb nens petits. Jo anava ja amb ganes de ser mestra, però al sortir d'aquella pràctica encara tenia més clar a que volia dedicar-me.

Va ser una gran experiència, ja que a causa de l'activitat que estaven fent vaig poder, personalment acompanyar a 4 nens a fer una tasca i sentir-me com una mestra, inclòs els nens m'agafaven de les mans. Resumint, vaig acabar enamorada de tots.
 

Amb aquesta petita introducció centro el tema de l'entrada d'aquesta setmana, l'educació infantil. Per continuar amb l'entrada seguirem el llibre “Aprendre i ensenyar a l'educació infantil” de na Isabel Solé.

L'educació infantil té un caràcter no obligatori en l'etapa educativa, té un caràcter voluntari. Com ja sabem, l'educació infantil va des dels 0 als 6 anys, dividint-la així en dos cicles: de 0 a 3 anys, i de 3 a 6 anys, on ja entraria l'educació gratuïta. Aquesta darrera gairebé ja es troba escolaritzada completament, tot i que no es obligatòria com hem dit. Doncs bé, l'educació infantil es troba en una situació de plena discussió sobre la seua escolarització alhora de si es una etapa essencial per a l'aprenentatge del nen o no.

En aquesta etapa es troba molt influïda el paper de la mestra, ja que ella i la seua motivació sirà qui doni al nen o nena les capacitats i les ganes de aprendre, malgrat que també es troba en compta una gran necessitat d'una col·laboració en part de les famílies, tant en la col·laboració com la comunicació entre tots.

 

Les grans finalitats de l'educació infantil podríem mencionar que són principalment potenciar i afavorir el desenvolupament màxim de les capacitats dels nens i nenes, tot i respectant la diversitat i les possibilitats del diferents alumnes. La compensació de les desigualtats socials i culturals, i finalment la preparació per a un bon seguiment de l'escolaritat obligatòria, que per a mi es una clau per poder continuar en les següents etapes a un bon nivell.

 

L'educació infantil segueix l'ordre de dos cicles:

 

·El primer cicle es basa en l'especificitat del primer any de vida on es produeixen els grans canvis. L'efecte estructurador de la personalitat de les figures d'afecció on es troba la seguretat que els permetrà investigar en contextos més desconeguts, amb això podríem posar d'exemple quan els nens i nenes comencen a preguntar el per què de tot allò que veuen. A més trobem el paper estructurador de la resolució de les necessitats d'alimentació i neteja, des de la dependència total fins a l'autonomia progressiva del nen. La gran necessitat del moviment i del joc, un joc espontani i un joc conduit per l'adult en qüestió. I finalment, una necessitat d'una relació estreta entre la família i l'escola.

 

·El segon cicle comença a partir de l'entrada a l'escola, més o menys al tres anys, podríem dir el moment de transició entre el dos cicles. Es produeix un domini progressiu del llenguatge verbal que permet conèixer el món que els envolta, preguntar i explicar com a manera d'aprendre el món que els envolta i allò que els desperta curiositat. A més, es produeix l'assoliment de els hàbits personals i rutines, com el vestir-se, menjar, la higiene personal...

 

Ara ens centrarem en els principis metodològics i pedagògics de l'educació infantil. Principalment hem de posar una especial èmfasi a l'atenció a la diversitat de l'alumnat, a l'atenció individualitzada i ala resposta a les dificultats d'aprenentatge. En quant a l'atenció individualitzada, s'ha de posar especial atenció a alhora d'aprendre les coses bàsiques primer per tal d'aprendre les més complexes després, tal i com ens va dir na Gemma d'exemple, no podem ensenyar la “p” i la “b” sense abans no haver donat el significat de “dalt” i “baix” per poder diferenciar les dues lletres. Els continguts doncs s'han de abordar per mitjà d'activitats globalitzades que tenguin interès i significat per als infants, que parteixin així de situacions quotidianes del centre i l'entorn. Fins i tot, hi ha que crear un ambient d'afecte, seguretat i confiança on el nen pugui potenciar la seua autoestima i la seua integració social. També, cal destacar el treball en equip amb el professorat.

Seguidament, parlarem de les orientacions metodològiques de l'infant amb l'escola i el seu entorn. Principalment, l'escola ha d'esdevenir una comunitat d'aprenentatge relacional i culturalment estimulant. Té que aconseguir facilitar el treball cooperatiu, així amb activitats variades, contextualitzades i significatives, en espais diversificats com els racons o els tallers on s'agruparan diferents edats i es produiran intercanvis entre els alumnes de diferents nivells. Doncs be així, l'escola ha d'estar oberta i receptiva al que succeeix al seu entorn, facilitant la recerca, exploració sensiorimotriu i el descobriment i plantejament de preguntes i hipòtesis entre altres.

 

Per anar finalitzant els conceptes que segueix l'educació infantil, parlarem de la programació, ja que té que ser adient de continguts tenint en compte el coneixements previs dels infants, l'adequació al moment del desenvolupament de l'infant i els nous continguts assolibles. A més, s'ha de provocar un conflicte cognitiu que serveixi d'estímul, i un predomini de continguts procedimentals i actitudinals sobre diferents conceptes, tenint en compte les necessitats i els interessos dels infants. I finalment, posar una adequada contextualització, significativitat i funcionalitat dels nous aprenentatges.

Finalment, cal parlar de l'avaluació del procés d'aprenentatge i de la pràctica docent. A l'entrada anterior, vaig parlar de l'avaluació en general, ara ens centrarem en l'educació infantil. L'avaluació serà global, continu i formativa, doncs utilitzada a més com un instrument d'acció pedagògica, de caire formatiu, regulador del propi aprenentatge i de l'activitat educativa. Haurà de ser coherent amb els objectius proposats i no podrà limitar-se a un recull quantitatiu de coneixement assolits. S'haurà de tenir en compte els processos d'aprenentatge, els ritmes, estils d'aprenentatge, processos de pensament complex, el desenvolupament de capacitats i la pròpia tasca educativa. L'alumne haurà de prendre part en totes les avaluacions, tant pròpies, com de grup i de la intervenció educativa.
L'observació serà continua i sistemàtica, processual, dinàmica, contextualitzada i compartida. A més a més, hi haurà una important relació amb la família també per a l'avaluació, per a fer-los partícips del progrés dels alumnes, i així per donar significativitat al recull de dades, entre altres.

 

Per acabar finalment amb l'entrada d'aquesta setmana, vaig a fer una petita reflexió sobre la creativitat, una part essencial, en la meua opinió, a l'educació infantil, que no s'ha de perdre. A classe de bases didàctiques na Gemma ens va llegir l'entrada d'un bloc “Una flor roja con el tallo verde” de Miguel Angel Santos Guerra. La veritat esque aquesta entrada hem va fer reflexionar sobre la creativitat i a més només pensar en el text i se m'ha borrona la pell!!
 

La creativitat és una cosa única que cada un tenim, uns més desenvolupada que altres però tots tenim. A alguns els costa més poder mostrar-la, llavors si des de petits ens la lleven, finalment mai podrem treurer-la.

 

Per finalitzar, deixo aquest video en anglés (subtitulat) que parla sobre si les escoles maten la creativitat. Es llarg, però val la pena mirarlo i reflexionar sobre ell.