I
was born eighteen years ago. My name is Andrea, but my friends call
me Andy. My mother decided to call me Andrea because she always loved
it.
I
think that to be happy I only need love, music, my family and,
obviously, my friends. Apart from my family, they are the one who
make me to wake up in the morning with a smile.
I
decided to study Education because I like teaching children, helping
them to be good people, guide them on the right path and obviously,
I love little children.
I
also want to talk about my love for music. I play the guitar and
sing. I'm always singing wherever I am. My friends are always asking
me to sing them a song. I'm too shy now to sing, but someday, I want
to sing on a stage.
Education has changed year to year. Teachers teach differently, students learn differently, so the methodologies are also different that previous years. Our society has developed. Nowadays, there is a discussion about this change.
On the one hand, some people defend traditional methodologies because they studied with these methods and they think they have had a good education, and wonder why we should change this. They're close minded and don't want to see more than their methods.
On the other hand, other people who are studying modern methodologies or who have learned with them defend them.
All in all, in my opinion I don't think that one is better than the other one. I think that the only thing that affects the methods is the way we use them and the person who uses them.
In conclusion, I believe that the key is being a good teacher. If you are a good teacher, you will teach well with whatever method you use.
EMAIL
Dear
Mónica,
How are
you? It's been a long time since I wrote to you.
This
year I've started my first year at university. I'm studying to be a
teacher of little children.
University
is such a different place from high school. Do you remember last year
in second of “bachillerato”?
Here
the organization of the subjects and the exams are really different.
It seems more difficult but if you like it and study everyday, it
will be an easy year. You only have to organise yourself.
Apart
from the organization, I'm going to talk you about the relationship
with classmate. They have been friendly from the first day. I get on
very well with a group of them, and we usually go out at weekends.
How
about you? Have you decided to study or are you still thinking of
working?
Avui toca acomiadar-se
d'una assignatura: Bases Didàctiques i Disseny Curricular, fent una
gran reflexió sobre tot allò que ens ha ensenyat...i com hi ha que
ser ordenat i clar, començarem per un principi.
Y per començar, abans
d'introduir la reflexió, os deixo el primer vídeo que vaig veure a
classe que ens va mostrar la Gemma: “Tot comença amb un bon
mestre”.
"Un
comienzo no desaparece nunca, ni siquiera con un final."(Harry
Mulisch)
Es primer dia de classe va
ser justament de BDDC, i la veritat esque anava un poc perduda, ja
que el nom no em deia res sobre què aniria l'assignatura. Una volta
va començar la classe, i ens va fer una petita introducció sobre
allò que aprendríem vaig començar a canviar el meu pensament.
Per continuar amb la
reflexió, vaig a posar un vídeo que hem fet n'Andrea Galve i jo
reflexionant sobre l'assignatura i els nostres pensaments.
Com hem dit al vídeo, jo
abans pensava que ser mestra només consistia en arribar a classe,
obrir al llibre i donar el contingut del dia, però ens hem adonat
que ser mestra tracta a ser molt més que això.
També he aprés la
diferencia entre les dues escoles, que com jo m'he educat en una
escola tradicional no veia les diferencies, era cega a un altra via
d'aprenentatge, es a dir he après l'evolució de l'educació.
Hem parlat del desprestigi
de l'educació infantil, que hi ha que fer-la notar, que es una etapa
clau per l'aprenentatge del nen.
També, ens han ensenyat
com aprendre a ensenyar i com ensenyar. Ens han mostrat com ser una
bona mestra, ser competent alhora d'ensenyar. A més d'ensenyar,
nosaltres serem un exemple durant els seus 3 primers anys de classe a
educació infantil, per tant tenim que donar bon exemple, i tenir en
compte allò que feim, l'anomenat currículum ocult.
En aquest vídeo, podem
veure com els nens imiten tot allò que feim els adults.
Durant tota aquesta assignatura, ens hem donat compta de que tenim que fer un gran canvi en l'educació.
M'he donat compte de que
per ensenyar no existeix només un mètode, sinó que hi ha mil i una
maneres de fer-ho. Que el llibre de text no es més que una guia per
al mestre, i que les fitxes maten la creativitat. Que com a futura
mestra he de saber ensenyar, ensenyar a aprendre, de respectar,
d'estimar, de ser generós a la vida, de ser persona.
Amb aquesta reflexió
sobre el mestre generalment, us deixo un altre vídeo d'uns mestres
d'educació infantil on intenten conscienciar-nos d'una educació
basada en les emocions.
A principi de curs, vam fer un PLE on vam posar diferents usos d'obtenció i creació de la informació basant-nos en l'article d'Adell i Castañeda (2010) en el qual ens hem basat per fer l'anàlisi del nostre PLE.
Aqui teniu el PLE de setembre del 2012.
I gràcies a l'assignatura, al blog, als artefactes i a na Gemma he pogut ampliar el meu PLE. Així que ara os mostraré el PLE d'aquest gener.
La gent em pregunta què
estic estudiant i al respondre educació infantil encara pregunten
que ensenyem, que estres amb tants nens petits...i que fàcil! Jo per
altra part pens en poder guiar al meus nens en la seua primera
escriptura a classe, guiar-lis amb aquelles petites mans que qui sap
si algun dia algú sirà el qui trobarà la cura per al càncer, o
sirà astronauta, o un director de cine, o un escriptor famós...
Podré conservar el meu jo petit que tenim dins, pentinar a les nenes
amb llassos als cabells, mirar les samarretes que portin els nens del
seus superherois favorits...jugar amb ells a “mamas y papas”, i
solucionar les seues pataletes, els arañazos i mossegades....
Llavors, en aquest
semestre, m'he donat encara més compta de que vull ser mestra.
(Jo amb na Aroa, la meva cosina jugant a metges)
I finalment, vull posar un vídeo que m'ha fet emocionar-me i crec que és un perfecte exemple d'igualtat i acceptació en els nens en l'educació infantil a l'educació especial. Jo crec que aquesta professió és una de les que més et plenen.
"Toda buena obra de arte, debe empezar por un buen principio y un buen guia."
Tornam
al món blogger després de quasi dos mesos. He de dir que feliç any
nou, feliç 2013 petits/es mestres.
Aquesta
darrera setmana hem fet una activitat, la qual en general no es nova,
però la forma en la que la hem treballat ha sigut
una innovació per
a totes.
Parlaré
d'un debat, preparat i fet via Twitter, durant diversos dies, per tal
del dimarts a classe fer-ho en directe totes juntes.
El
debat tractava sobre l'escola tradicional contra l'escola per
competències, es a dir la constructivista. Puc dir, que hem fet una
activitat realment constructivista.
El
debat m'ha ajudat a recapacitar encara més sobre les dues corrents.
Ha sigut molt entretengut defendre les dues parts, ja que hem fet el
debat en rols.
En un
primer lloc, em va tocar defendre l'escola tradicional. El fet de
defendre l'escola tradicional ha estat dur, ja que ho trob
indefensable, sobretot en algunes qüestions. Posar-te en el rol del
altres, t'ajuda a reflexionar i veure les coses des de dos punts de
vista. He arribat a trobar en l'escola tradicional, punts que si els
modifiques podríem, fins i tot, afegir-los a la constructivista,
sense utilitzant un mètode més competent.
A més,
el fet de contradir a les companyes arguments que per a tu són
correctes ha sigut un gran repte. Aquí os poso un exemple de
twitter on na Celia i jo, defensem l'escola tradicional malgrat els
nostres pensaments, on discutim amb na Aida.
En
segona part, vaig defendre l'escola constructivista, ara si que tenia
gust de participar-hi. Tot lo que havíem donat a classe, tots el
arguments donats en el entrades anteriors, sortien alhora per
defendre el meu rol.
Ara os
mostraré un altra foto, on defenso amb na Celia l'escola
tradicional, i debatem amb na Núria i na Aida.
La
veritat es que aquest debat ha sigut una gran experiència, i més
encara, que a més d'aprendre i reflexionar hem tingut seguidors fora
de classe gràcies a twitter.
