Primer Curs d'Educació Infantil : El final d'un gran principi.

Avui toca acomiadar-se d'una assignatura: Bases Didàctiques i Disseny Curricular, fent una gran reflexió sobre tot allò que ens ha ensenyat...i com hi ha que ser ordenat i clar, començarem per un principi.

Y per començar, abans d'introduir la reflexió, os deixo el primer vídeo que vaig veure a classe que ens va mostrar la Gemma: “Tot comença amb un bon mestre”.

"Un comienzo no desaparece nunca, ni siquiera con un final." (Harry Mulisch)

Es primer dia de classe va ser justament de BDDC, i la veritat esque anava un poc perduda, ja que el nom no em deia res sobre què aniria l'assignatura. Una volta va començar la classe, i ens va fer una petita introducció sobre allò que aprendríem vaig començar a canviar el meu pensament.

Per continuar amb la reflexió, vaig a posar un vídeo que hem fet n'Andrea Galve i jo reflexionant sobre l'assignatura i els nostres pensaments.

Com hem dit al vídeo, jo abans pensava que ser mestra només consistia en arribar a classe, obrir al llibre i donar el contingut del dia, però ens hem adonat que ser mestra tracta a ser molt més que això.

També he aprés la diferencia entre les dues escoles, que com jo m'he educat en una escola tradicional no veia les diferencies, era cega a un altra via d'aprenentatge, es a dir he après l'evolució de l'educació.

Hem parlat del desprestigi de l'educació infantil, que hi ha que fer-la notar, que es una etapa clau per l'aprenentatge del nen.

També, ens han ensenyat com aprendre a ensenyar i com ensenyar. Ens han mostrat com ser una bona mestra, ser competent alhora d'ensenyar. A més d'ensenyar, nosaltres serem un exemple durant els seus 3 primers anys de classe a educació infantil, per tant tenim que donar bon exemple, i tenir en compte allò que feim, l'anomenat currículum ocult.

En aquest vídeo, podem veure com els nens imiten tot allò que feim els adults.

Durant tota aquesta assignatura, ens hem donat compta de que tenim que fer un gran canvi en l'educació.

M'he donat compte de que per ensenyar no existeix només un mètode, sinó que hi ha mil i una maneres de fer-ho. Que el llibre de text no es més que una guia per al mestre, i que les fitxes maten la creativitat. Que com a futura mestra he de saber ensenyar, ensenyar a aprendre, de respectar, d'estimar, de ser generós a la vida, de ser persona.

Amb aquesta reflexió sobre el mestre generalment, us deixo un altre vídeo d'uns mestres d'educació infantil on intenten conscienciar-nos d'una educació basada en les emocions.

A principi de curs, vam fer un PLE on vam posar diferents usos d'obtenció i creació de la informació basant-nos en l'article d'Adell i Castañeda (2010) en el qual ens hem basat per fer l'anàlisi del nostre PLE.

Aqui teniu el PLE de setembre del 2012.

I gràcies a l'assignatura, al blog, als artefactes i a na Gemma he pogut ampliar el meu PLE. Així que ara os mostraré el PLE d'aquest gener.

La gent em pregunta què estic estudiant i al respondre educació infantil encara pregunten que ensenyem, que estres amb tants nens petits...i que fàcil! Jo per altra part pens en poder guiar al meus nens en la seua primera escriptura a classe, guiar-lis amb aquelles petites mans que qui sap si algun dia algú sirà el qui trobarà la cura per al càncer, o sirà astronauta, o un director de cine, o un escriptor famós... Podré conservar el meu jo petit que tenim dins, pentinar a les nenes amb llassos als cabells, mirar les samarretes que portin els nens del seus superherois favorits...jugar amb ells a “mamas y papas”, i solucionar les seues pataletes, els arañazos i mossegades....

Llavors, en aquest semestre, m'he donat encara més compta de que vull ser mestra.

(Jo amb na Aroa, la meva cosina jugant a metges)

I finalment, vull posar un vídeo que m'ha fet emocionar-me i crec que és un perfecte exemple d'igualtat i acceptació en els nens en l'educació infantil a l'educació especial. Jo crec que aquesta professió és una de les que més et plenen.