“No existe una metodología propia
para la enseñanza de las competencias, pero sí unas condiciones
generales sobre cómo deben ser las estrategias metodológicas, entre
las que cabe destacar la de que todas deben tener un enfoque
globalizador.” 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar
competencias. Antonio Zabala (2007)
Avui parlarem de
l'aprenentatge per competències el qual destaca en un currículum
amb un mètode més global, que és allò que destacarem: els mètodes
globalitzats.
L'aprenentatge per
competències segueix una serie de criteris relacionats amb el seu
grau de significat, amb la complexitat pròpia i el procés
d'actuació competent, el caràcter procedimental del procés i les
diferents característiques diferencials dels components de les
competències. Per altra part, l'estructura del currículum en torn
a les disciplines convencionals impossibilita el desenvolupament de
totes les competències, per tant en l'aprenentatge necessitem
assumir un aprenentatge de competències de caràcter
interdisciplinari i metadisciplinar, que estaria relacionat amb les
àrees disciplinaries de la forma d'ensenyament, les condiciones, els
continguts i les competències generals.
En conclusió, aquests
criteris ens mostren la debilitat dels mètodes expositius heretats
al llarg del temps, per això la classe magistral i els seus mètodes
derivats només serveixen per competències de caràcter acadèmic.
Doncs, la limitació dels mètodes expositius a les classes
magistrals han generat la cerca de mètodes alternatius, però no hi
ha cap que representi una única encertada resposta vàlida, ja que
no existeix un únic mètode. El resultat de l'ensenyament del qual
l'objectiu no es la varietat, doncs és la utilització apropiada de
estratègies i mètodes coherent amb el coneixement del qual disposen
sobre com es produeixen els aprenentatges.
Per altra part, alhora de
realitzar l'ensenyament-aprenentage cal fer una serie d'activitats de
manera ordenada i activa amb les estratègies metodològiques.
Les variables
metodològiques inclouen, a més d'unes activitats determinades, la
forma d'agrupar socialment l'aula i els alumnes; les relaciones i
situacions comunicatives entre els mestres i els alumnes; la manera
de distribuir l'espai i els temps; l'organització dels continguts i
l'us de materials, amb una final avaluació.
Ara, aniré un a un explicant les diferents organitzacions.
Començarem amb l'organització social de l'aula, la qual configura una determinada organització en la qual els nens i nenes conviuen, treballen i es relacionen segons els models en el que el gran grup i les variables permetin contribuir d'una formar determinada al treball col·lectiu i personal i juntament la seua formació.
La metodologia per a
l'aprenentatge de les competències deu complementar una organització
social de l'aula en la que conviuen al mateix temps el gran grup, els
equips fixos heterogenis, els equips flexibles homogenis o
heterogenis i el treball individual.
Una bona organització a classe, de manera de rotació cada trimestre, seria una bona forma de relacionar-se amb tota la classe i ajudar a fer-los més sociables i menys timids.
Per altra part, el temps i
l'espai es converteixen en unes variables metodològiques
fundamentals, ja que l'us rígid d'aquestes pot impedir
l'aprenentatge de moltes de les competències prèvies.
Amb la relació a la
variable de l'espai, es deu complementar la distribució física de
l'aula i la necessitat de la utilitat d'altres zones.
Durant el canvi de
l'escola tradicional, també afectà a la distribució de l'espai,
doncs comença a crear un greu problema quan el protagonista de
l'ensenyament passa a ser l'alumne en contes del mestre, i llavors
s'inicia uns altres tipus d'organització per racons, com ara serien
les biblioteques, els laboratoris, el gimnàs...
Segons la distribució del
temps, l'escola tradicional disposava d'uns períodes rígids d'una
hora per àrea. En el canvi a l'escola constructivista això ha
proposat una flexibilitat horària, millorant així el treball en
grup.
Deixant de banda
l'organització, anem als materials curriculars, aquells que ajuden
tant a l'alumne com al mestre a ensenyar i aprendre.
Podem tipificar-los segons
l'àmbit d'intervenció, la intencionalitat o segons la manera
d'organitzar els continguts i en relació al suport.
Segons en l'àmbit
d'intervenció s'utilitza el llibre de text com a forma més estesa i
tradicional, malgrat que aquesta te diferents crítiques, com el
tractament unidireccionals dels continguts o la impedició d'una
actitud crítica ja que no es respecten els ritmes d'aprenentatge.
Es important ser conscient
del valor del llibre com a mitjà de guia no com a substitució dels
nostres principis de mestre.
Seguim amb el suport tant
de paper, com la projecció estàtica, la imatge en moviment,
l'informàtic o multimèdia. Tots aquestos són útils per ajudar a
l'ensenyament, però no son un valor clau per substituir el paper del
mestre.
Finalment, arribem a
l'avaluació, al control dels resultats de l'aprenentatge
aconseguits. Aquesta es una peça clau per determinar les
característiques de qualsevol metodologia.
Una bona avaluació, doncs en indicarà que hem fet un bon ús de competències alhora ensenyament-aprenentatge.
Per acabar, parlarem dels
mètodes globalitzats basant-nos amb Zabala, els quals destacarem els
centres d'interès, amb els centres d'interès de Decroly.
Aplicà el mètode basat
en la comprovació del fet que a les persones els interessa sobretot
satisfer les pròpies necessitar naturals, amb el lema “per la
vida, mitjançant la vida”.
Aquestes necessitats,
doncs implicaran un coneixement del medi i de les formes de
raccionar-hi. El medi esta constituït per l'infant, la família,
l'escola, la societat, els animals, les plantes, la terra... Avui dia
amb aquest terme es defineix el treball de coneixement sobre un tema
que sigui engrescador, i que porta a utilitzar diferents recursos
disciplinaris en el procés que condueix a conèixer-lo.
Una de les idees bàsiques que va partir Decroly es
"La palanca eficaç de tot aprenentatge és l'interès,
especialment, el profund, nascut de les necessitats primàries i que
es manifestació del instints"
I amb aquesta idea,
esmento l'eina d'aquesta setmana.
La meua cosina, Aroa va
néixer a finals de desembre, llavors es quasi un any més petita que
tots els de la classe. A molts amics seus, per no dir tots, se li
han caigut algun dent de llet, i ella encara no. Llavors, va venir i
tot seria en va dir indignada que volia que també se li a cauessin
les dents. Després d'aquesta respota, vaig tenir que explicar-hi poc
a poc que les dents es cauen quan compleixes els 5 anys, i que tot
segueix una fase com la poma neix de l'arbre i després se la menja.
