Com ja he dit, aquesta
setmana parlaré de la ja introduïda avaluació, començant amb unes diapositives sobre l'avaluació introductories al tema.
AVALUACIÓ from Andreaalbaplanells
Per acabar amb la teoria, parlarem d'un punt clau que esmenta en Zabala (2007) “l'avaluació de les competències esta mediatitzada per el caràcter selectiu de l'escola” .
Anem a començar a
explicar les diferents tipologies d'avaluació que tenim segon
n'Escamilla (2009). En principi, Escamilla les divideix segons la
seua finalitat, atenent al moment de la seua aplicació, segons el
seu àmbit d'extensió, segons el grau de relació amb l'avaluador i
finalment, segons el criteri de comparació.
En primer lloc,
l'avaluació de diagnòstic s'utilitza per conèixer el punt de
partida dels alumnes. L'avaluació sumativa doncs, s'utilitza per al
coneixement i valoració de tot el recorregut que ha seguit l'alumne
i finalment, arribar al resultat final. I com a tercer tipus,
l'avaluació formativa es la més apropiada per l'avaluació
processual, ja que es la que pretén orientar, regular i corregit el
desenvolupament formatiu durant el procés.
Per altra part, atenent al
moment de la seua aplicació, trobam: l'avaluació incial, aquella
que coincideix amb l'inici del procés; l'avaluació final, la que es
troba vinculada a la recollida d'informació al finalitzar un procés
per conèixer si s'ha aconseguit uns objectius; i finalment,
l'avaluació processual, aquella que s'haurà d'avaluar al llarg d'un
període prèviament fixat.
Reflexionant un poco sobre els mètodes segons la
finalitat i el moment de l'avaluació, observam que les més usuals
són la sumativa i la final, i justament es relacionen amb un
aprenentatge tradicional.
Continuant amb les
tipologies, segons el seu àmbit d'extensió, trobam l'avaluació
parcial, la qual s'orienta a l'estudi de determinats element; i
l'avaluació global, que es dirigeix a determinar un aspectes clau
d'un conjunt. Entre aquestes dues, observem que l'avaluació parcial
compren un aire més tradicional que la global.
En quant al grau de
relació amb l'avaluador, trobam dos tipus: l'avaluació externa on
els agents avaluadors no participen estrictament en el procés
d'ensenyament-aprenentatge; i l'avaluació interna, la qual la
realitzen els participants del procés que s'avalua.
En aquesta
darrera avaluació, trobem 3 subtipus: l'autoavaluació, la qual el
paper de l'avaluador i l'avaluat cauen en la mateixa persona;
l'heteroavaluació, on l'avaluador i l'avaluat no coincideixen, es a
dir algú avalua la feina de l'altre; i finalment, la coavaluació,
on els subjectes s'avaluen mútuament.
Finalment, per acabar amb
les tipologies, trobam les que segueixen el criteri de comparació.
En primer lloc, l'avaluació criterial compara els resultats d'un
procés educatiu qualsevol amb uns propòsits prèviament fixats. En
segon i últim lloc tenim l'avaluació normativa on el punt de
referència de comparació és el nivell general d'un grup que actua
com a mitjana.
En conclusió, segons el
grau de relació amb l'avaluador i el criteri de comparació, trobam
que l' heteroavaluació interna i l'avaluació criterial destaquen en
l'aprenentatge tradicional.
Ara, parlarem dels
diferents tipus de continguts que proposa en Zabala: els fets, els
conceptes, els procediments i les actituds.
Els fets es basen en la
prova escrita senzilla, es a dir en la pregunta-respota/redacta.
Els conceptes utilitzen
l'observació de lús que en fan del concepte, la resolució de
problemes que impliquin l'ús del concepte.
Els procediments es basen
en l'observació sistemàtica de situacions en les que es facin
servir, el saber fer.
I finalment, les actituds
depenen de l'observació del comportament en les situacions
conflictives que es presenten.
Una part essencial de
l'avaluació es l'hora de compartir-la amb els infants. Les dades que
els donem tenen que ser una base de motivació i una forma de
donar-los ànims i ajudar-los a anar coneixent les pròpies
possibilitats i necessitats.
A més, la valoració sobre la seua
activitat ha de ser sempre un incentiu que l'estimuli a esforçar-se
sempre una mica més.
Per acabar amb la teoria, parlarem d'un punt clau que esmenta en Zabala (2007) “l'avaluació de les competències esta mediatitzada per el caràcter selectiu de l'escola” .
En un primer pas
reconeixem que estem mediatitzats per la història de l'ensenyament i
per el paper que ha tingut en l'educació formal. L'escola ha
complert la funció de seleccionadora als “millors” en el seu
camí fins a la universitat. Malgrat això, donat que no tota la
població vol, pot, ni necessita ser universitari, es necessari
dispondre d'instruments que identifiquen aquells i aquelles que
puguin tenir èxit en el seu camí dirigit a estudis superiors.
Amb aquest fi sirà
necessari utilitzar des de els primers anys d'escolarització
instruments i estratègies que permetin identificar a els potencials
universitaris, així de forma sistemàtica fent probes periòdiques
per conèixer les possibilitats de cada alumne. Ja que, no solament
necessitem universitaris, sinó més que això, perquè malgrat no
siguis universitari no vol dir que no tinguis altres sortides.
Per finalitzar amb l'entrada vaig a fer una petita reflexió sobre el canvi educatiu en l'educació. Hem de mirar al canvi, hem de produir el canvi... No podem continuar amb l'idea de classificar la societat per notes. Hem de avaluar per a renovar el docent. Deixar darrere el currículum pasat, orientar-lo al futur, a allò que sirà i allò que tractarà.
Abans jo no pensava en que l'avaluació era una forma de millorar, però ara veig que avaluar no es donar una nota, i dir si has après o no, sinó una forma de reconstruir l'aprenentatge per tal de millorar-lo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario