L'evolució de l'escola al segle XXI, ha creat un debat molt comú sobre si els mestres són bon mestres o no. Amb el canvi de disciplina que hem trobat en relació a l'escola tradicional, la baixada d'autoritat del mestre davant l'alumne, i entre altres la introducció de les noves tecnologies amb els seus avenços corresponents, ha canviat la visió dels mestres, tal i com diu en Carbonell(AÑO) “este viejo y bello oficio ya no el que era hace tan sólo unas décadas. O no debería serlo. No es que sea mejor o peor, sino simplemente diferente”.
Moltes voltes, al llarg dels cursos a l'escola i l'institut sempre m'havia fixat que cada mestre tenia la seua “mania”, per dir-lo d'alguna manera de fer les coses. I mai m'havia parat a pensar que això no era només ell o ella, i que era una “mania” única i irrepetible d'ell mateix, fins que a la lectura que he esmentat abans de Carbonell vaig llegir la classificació que esmenta.
Mentre anava llegint la lectura, em venien al cap imatges de diferents professors al llarg dels cursos. Els diferents models dels quals parla en Jaume Carbonell actuen com a resistència als canvis segons ells.
Vaig a fer una petita reflexió de cadascun d'aquest models docents, començant per el model funciona i absentista. Aquest es el mestre el qual només té la intenció de treballar per treballar, es a dir te l'esperit de funcionari. Segons el meu punt de vista, no mostrarà el mateix interès que un mestre que ho faci per vocació, es a dir per amor com esmenta Carborell a la lectura amb la cita de Freire “La educación es, sobre todo, un acto de amor.”
El segon model que parlarem es l'especialista, aquell que només es centra en la seua assignatura, aquell que no veu més enllà d'allò que és. Com ens mencionà la Gemma a classe, un clar exemple el podem trobar a infantil, o inclús l'he pogut viure a primaria i secundaria, quan hi ha una problema entre dos alumnes, i es troba davant un professor d'alguna assignatura en especial, no es capaç d'intentar resoldre el problema, ell directament diu “neu a parlar amb la tutora”.
Seguim al el tercer model, el autista que no s'entera. Com aquest podem veure molts, són el que jo mencionaria com els negats a la tecnologia i als canvis. Només es centren en el llibre i compleix la planificació sense cap interrupció.
El model nostàlgic és aquell que des d'un primer moment va voler aproximar-se als canvis, a renovar, però amb el fracàs de no poder ver-ho es refugien dins l'aula sense ganes de voler a intentar-lo altra volta.
Finalment, trobem aquell model que es basa en queixar-se i donar la culpa a l'Administració llevant-se la responsabilitat. El clar exemple de mestres que si els seus alumnes no superen els seus requisits comencen a dir que tot es culpa del model docent del curs anterior.
Per acabar amb el diferents models docents segons Carbonell, pens que no són una bona influència per a l'actualitat, ja que amb tots els canvis produïts, aquestos a més frenen un poc més l'era dels canvis. I vull destacar la cita d'en Diego Goméz on diu “Y como un tesoro lo abrió, con cuidado, recordando las palabras de su profesor, guardadlo como un tesoro y cada cierto tiempo consultadlo, para que no olvidéis cuál es el propósito de la educación.”
Per
terminar amb aquesta entrada vaig a continuar amb els atributs del
bon mestre segons Carbonell. Només vaig a destacar els que més
m'han cridat l'atenció i aquells que crec que són indispensables,
tant per al professors com per a la ilusió de l'alumne alhora
d'aprendre.
Ara als nens els agrada anar a l'escola, aprendre i imaginar, gràcies a la motivació del mestres. Aqui podem veure unes imatges de sa meua cosina a l'escola.
Un bon professor té que tenir cultura, te que sabre un poc de tot, dominar tots els coneixements ja que com diu Carbonell “ ... no se puede guiar desde la ignoráncia.” A més, vull mencionar el compromís polític i social, es a dir crear una futura bona societat. L'educació no es sol el fet d'haver anat a l'escola i d'aprendre que la terra gira al voltant del sol, es més que això. Es el fet d'integrar-se a la societat i ser un bon ciutadà i intentar millora el món. Es curiós que amb aquesta petita reflexió podem pensar lo que té que aconseguir un professor i lo important que són. I relacionant-lo amb l'últim punt que vull mencionar, cal dir que segons esmenta en Carbonell a la lectura “Lo lamentable es que en los medios de comunicación, (...) casi siempre se proyecta la imagen negativa de la profesión -sus problemas y conflictos- y muy rararmente la imagen positiva de las satisfacciones e innovaciones prefesionales y educactivas”. Tot això es molt cert, ja que sempre podem escoltar “Alumne maltractat per professor o viceversa” “Queixes del professors com a dolents docents” “L'educació empitjora” “No hi ha bona relació entre professors i alumne” però no tot es negre. I amb això vaig a posar un vídeo que em va mostrar la meua professora de segon de batxillerat l'any passat on es fa un homenatge als professors (en primer sentit als professors de l'escola pública) però en general als professors.
I com diu na Cristina Peiró "Me gustaría que las nuevas generaciones guardaran un recuerdo de su escuela, de su universidad, de sus estudios como el factor potenciador y orientador de sus vidas, sintiéndose preparados y capaces de comerse el mundo y de llegar a ser lo que su corazón realmente les pida, ricos en valores y ricos en capacidades."
No hay comentarios:
Publicar un comentario