Aprenentatge significatiu

Aquesta setmana ens hem centrat en el llibre d'Antoni Zalaba “11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias” (2007) i anem a parlar especialment dels 10 principis psicopedagògics de l'aprenentatge significatiu.

Per tal d'obtenir un bon aprenentatge hem de seguir una classe de competències amb diferents components com els procedimentals, conceptuals i actitudinals.

Així doncs, podem trobar dos classes d'aprenentatge, el mecànic, que seria aquell el qual només memoritzem, i per altra banda, l'aprenentatge significatiu. En Zabala nombra aquest aprenentatge ja que sorgeix de la constatació de que tot allò que s'aprèn no s'integra de la mateixa forma en els estructures de coneixement.

Segons en Zabala, “un aprenentatge sirà més significatiu quan, amés d'implicar la memorització comprensiva, sigui possible la seua aplicació en contextos diferents i pugui ajudar a millorar la interpretació o la intervenció en totes les situacions que sigui necessari.” (pàg. 106)

Totes les competències han d'implicar una acció que les faci eficaces, llavors allò apres tindrà que haver sigut dominat i compres, ja que per exemple no pots fer una equació sense comprendre que és, com es fa, i a més saber fer els càlculs bàsics com sumar, resta, multiplicar i dividir.

A més a més, en Zabala destaca que les característiques de l'aprenentatge de les competències han de estar directament relacionades amb les condicions que deuen donar-se per que els aprenentatges siguin lo més significatius possibles.

Fent una petita reflexió sobre tot lo que hem parlat dalt segons Zabala, sempre havia sigut conscient de que un aprenentatge sirà més significatiu depenent del factors que obtengui però mai m'havia arribat a fixar tan com ara, i veure que és molt important tots els factors que intervenen en l'aprenentatge, dels quals parlaré ara.

En Zabala parla de 10 principis que s'han de seguir per tal de que l'aprenentatge sigui lo més significatiu possible.

El primer de tots es “L'esquema de coneixement i coneixement previ”. Aquest es tracta de la representació que una persona posseeix en un moment concret sobre un objecte de coneixement. I per altra part els coneixements previs són el punt de partida per als nous aprenentatges. Molts d'aquest coneixement previs poden ser a vegades erronis.

Seguidament, trobam “Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs” Aquest es tracta quan s'estableixen relacions substantives y no arbitràries entre allò que ja sabíem i forma part de la nostra estructura cognoscitiva i el nou contingut.

El tercer principi que esmenta Zabala, és “Nivell de desenvolupament”, aquest tracta de les capacitats que té l'alumne per arribar a l'aprenentatge nou. Una forma d'arribar, quan es veu que l'alumne no té les capacitats necessàries seria tractar d'ajudar-lo a passar de fase i així poder arribar al nou aprenentatge.

Com a quart principi, trobam la “Zona de desenvolupament pròxim” on es fa referència a la distància entre allò que alumne sap i allò que vol aprendre.

(Foto realitzada per mi "Paint")

“Disposició per l'aprenentatge” és altre principi mencionat per en Zabala. Aquest parla sobre els factors i les capacitats relacionades amb l'entorn familiosocial. En Zabala esmenta a en Solé (1993) amb “Los alumnos se perciben a sí mismos y perciben las situaciones de enseñanza y aprendizaje de una manera determinada, y dicha percepción -”lo conseguiré, me ayudarán, es divertido, es un rollo (...) “- influye en la manera de situarse ante los nuevos contenidos y, muy problamente, en los resultados que se obtendrán” (pàg. 110). Amb això vol dir, que la motivació de l'alumne respecte a la que l'entorn i el mateix mostri influirà en la seua manera de aprenentatge i les capacitats per obtenir-lo.

A continuació, trobam “Significativitat i funcionalitat dels nous continguts”. Aquest principi es molt simple, ja que tracta de una condició fundamental per tal d'arribar a l'aprenentatge significatiu sigui que l'alumne pugui atribuir sentit propi el mateix.

“Activitat mental i conflicte cognitiu”. Aquest principi tinc més experiència perquè l'he donat a psicologia amb en Piaget i la seua teoria sobre el desenvolupament cognitiu. Per tal de que l'aprenentatge es produeixi cal que l'alumne desenvolupi la seua activitat mental i per tant possibiliti la reelaboració del seus esquemes per tal d'obtenir nova informació.

Aprendre significativament implica un esforç i aquest no es realitzarà si no existeix una actitud favorable i no s'atribueix sentit a allò que aprenem i no posam interès, per això Zabala nombre un altre principi “Actitud favorable, sentit i motivació”.

“Autoestima, autoconcepte i expectatives” és altre principi d'en Zabala. Aquests incidien en les capacitats de les persones, les competències i el benestar. Les expectatives de èxit són determinants per desenvolupar una actitud favorable.

Per acabar amb els principis, trobam “Reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició” Aquest tracta de regular el propi aprenentatge, ja que es un dels factor claus en l'aprenentatge de competències, i comporta saber planificar que estratègies d'aprenentatge s'utilitzaran, sabent-les aplicar, controlar i avaluar-les, per tal de trobar errors i ser capaços de desenvolupar nova informació.

En conclusió, tots el principis que esmenta es Zabala són fundamentals per arribar a un bon aprenentatge.
Aqui os deixo un video sobre l'aprenentatge significatiu d'en David Ausubel (2009)