El currículum

Aquesta setmana a classe, ens hem centrat principalment en el currículum. Van ser 3 hores i mitja plenes d'informació sobre el currículum i lectures sobre ell com la de “Maldito Currículo” de Pedro Villarubia, on fa una crítica, la qual vam tenir molt que comentar i ens va agradar molt.

Ara centrant-nos en el tema, començarem amb el seus orígens per donar una petita introducció. El concepte del currículum es troba ja des de 1918 a l'obra de Bobbit, un educador americà. Per altra part, a Espanya el currículum es troba en marxa des de la LOGSE. A la LOGSE trobam un currículum de mínimes, on tot allò que anem utilitzant es pot reduir, reutilitzar, però mai es pot eliminar res.

En Gimeno Sancrístán (1985) ens va fer veure una divisió la qual haurien de superar, on parla que “al sistema educatiu, uns estudien l'educació, altres decideixen l'educació i altres la realitzen”

Llavors, segons en Gimeno hi ha cinc corrents diferents al currículum.

En primer lloc tenim el currículum com estructura organitzada de coneixements. Aquesta es una perspectiva que emfatitza la funció transmissora de l'educació i per tant, s'estructura únicament entorn les assignatures.

En segon lloc, trobam el currículum com a sistema tecnològic de producció. Aquest es tracta com una declaració d'intencions, objectius d'aprenentatge o dels resultats cercats pel sistema educatiu.

Seguidament, com a tercer corrent, trobam el currículum com a pla d'instrucció. Aquest s'entén com a una planificació sistemàtica que requereix definir un objectius, continguts, metodologia i avaluació.

El quart corrent que esmenta en Gimeno és el currículum com a conjunt d'experiències d'aprenentatge. Aquest s'entén com aquell conjunt d'experiències que viu l'alumne a l'escola, i és a on neix el concepte del currículum ocult, ja que els alumnes viuen una serie d'experiències d'aprenentatge que no han estat explicitades en el suposat currículum.

Finalment, per acabar amb els cinc corrents, tenim el currículum com a solució de problemes. Aquest està centrat principalment en l'anàlisi de la pràctica. Es tracta d'una proposta integrada de principis generals per a orientar la pràctica escolar com un procés de solució de problemes, proporcionant així les bases per a planificar, avaluar i justificar el projecte educatiu.

En Gimeno a més, esmenta el currículum ocult, aquell que segueixen els alumnes a través dels missatges subjacents que dona el mestre. Com un clar exemple d'una mestre cridant als seus alumnes per dir-los "No teniu que cridar." Llavors, els alumnes realment veuen que si hi ha que cridar. Per tant hi ha que ser conscients del missatge que realment estem donant.

Per deixar acabat el tema d'en Gimeno, doncs diu que “els currículums són l'expressió del conflicte d'interessos i forces que graviten sobre el sistema educatiu en un moment determinat i podríem dir que expressen els valors dominants d'una societat fins que aquesta es assignada a la institució escolar”

A continuació, parlarem de les característiques del actual currículum, els quals tractarem una a una.

• Currículum únic d'etapa: suposa la desconsideració de currículums especials. Té un marc únic en el qual s'hi fan les adaptacions i mesures de suport necessàries.     
• Currículum com a instrument de treball: document en el qual el professor desenvolupa i revisa la seua pràctica.
• Currículum obert i flexible: obert perquè el nivell de concreció del currículum prescriptiu és ampli per tal de que es completi a nivell de centre, i flexible perquè  es pugui adaptar a qualsevol context educatiu.
• Currículum descentralitzat: es dóna una elevada autonomia per a la gestió i desenvolupament del currículum.
• Currículum científic: persegueix una pràctica pedagògica científica, basada principalment en el constructivisme i amb un enfocament investigador.
• Currículum sistèmic: on la modificació d'un element implica un canvi en un altre.
• Model curricular que requereix un professorat professional, amb major formació i responsabilitat en la seua feina. 

Una part essencial en el currículum són els nivells de concreció. A partir de l'esquema que he realitzat, estret del llibre Aprendre i ensenyar a l'educació infantil de E. Basseda, T. Huguet i I.Solé, explicarem cada un dels nivells.

• El primer nivell de concreció es concreta en un document de Disseny Curricular (DCB). L'agent responsable el qual és l'Administració educativa, estableix uns objectius generals per etapes i/o àrees. Es refereix a una etapa educativa i dóna orientacions per a l'ensenyament i per a l'avaluació. Es un referent obligat per a l'elaboració del segon i del tercer nivell de concreció.
• El segon nivell de concreció s'explicita en el Projecte Curricular de Centre (PCC) i que elabora el claustre del centre. Consta dels objectius generals de l'etapa, els objectius i els continguts de cadascuna de les àrees, els objectius generals de cada cicle i la seqüenciació dels continguts, la metodologia didàctica, els materials curriculars que s'utilitzen i les decisions en relació amb l'avaluació i els criteris de promoció dels cicles entre altres.
• El tercer nivell de concreció es concreta en les programacions d'aula que fa cada mestre per dur a terme la seua pràctica al llarg de tot un curs. Els aspectes que hi són referits són els objectius didàctics de les diferents seqüències didàctiques, els continguts que s'hi treballen; comporta una presa de decisions en relació amb els continguts a dins d'un cicle i una temporització al llarg de tot el curs dels diferents continguts que cal treballar, i s'expliciten les estratègies didàctiques, les activitats i els recursos que cal utilitzar. Així, es fa necessari fer una referència a la manera com es fa l'avaluació inicial, formativa i sumativa.
  
  Per anar acabant l'entrada d'avui, seguirem amb les fonts del currículum, allò importat per tractar a l'escola. El paper doncs que donem a cada una de les fonts està en funció del nostre concepte de l'educació.
• La font sociològica, allò que és important en un moment històric. Té com a referència les demandes socials i culturals en relació al sistema educatiu. El currículum doncs, ha de recollir les finalitats i funcions de l'educació, de tal manera que pontenciï la integració dels alumnes com a membres actius i responsables de la societats a la qual pertanyen. Pretén un desenvolupament integral de la persona, i és aquesta font la que marcarà els tipus de continguts en relació a aquesta finalitat.
• La font psicològica, allò adient en un moment determinat en el desenvolupament cognitiu. Ens donarà una visió sobre els processos d'aprenentatge dels alumnes i quines són les condiciones que afavoreixen l'aprenentatge.
• La font disciplinària, fa referència a les matèries que s'han de donar. Són els especialistes els que determinen quins són els continguts essencials i els secundaris.
• La font pedagògica recull el coneixement teòric entorn a l'ensenyament. És important conèixer aquelles aplicacions didàctiques que han tengut èxit per a la seua aplicació sistemàtica.

Finalment, per acabar, un currículum ha de donar informació en relació amb els diferents aspectes relacionats amb l'avaluació: què cal avaluar, com cal avaluar-ho i en quins moments cal fer-ho.

L'avaluació ens ha de proporcionar informació útil per poder continuar ensenyant. Cal avaluar tots el tipus de continguts i en relació amb totes les capacitats que cal desenvolupar. El referents últim en l'avaluació han de ser els objectius generals de l'etapa en qüestió. Cal avaluar també el Projecte de centre, amb la finalitat d'identificar possibles desconnexions entre els objectius formulats i el nivell d'aprenentatge realment assolits.

Per altra part, cal avaluar al principi, durant i al final del procés d'aprenentatge, fer una avaluació sistemàtica i continuada al llarg de tot el curs i avaluar en finalitzar una etapa educativa.

I finalment, l'observació és l'estratègia principal d'avaluació a l'etapa d'educació infantil. Cal utilitzar els instruments que siguin més adequats per avaluar un aspecte concret de la pràctica, com escales d'observació, entrevistes, converses.. i cal donar una informació a les persones interessades de les decisions extretes a partir de l'avaluació, com al pares, mares, altres mestres...

Per acabar, finalment amb l'entrada farem una petita reflexió sobre: com hauria de ser el mestre per ser capaç de donar el currículum? Un mestre ha de ser competent i professional.

L'escola tradicional no tenia la mateixa cultura professional que tenim ara. Els mestres a més, han de ser conscients de lo que diu el currículum. Un mestre ha de ser capaç de reprogramar el seu currículum any a any. Reprogramar és un moment de reflexió.

Ir a descargar

AUDIO: "Cambiaré de opinión tantas veces como adquiera conocimientos nuevos. Compadezco al que, después de haber expresado una opinión, no puede abandonarla nunca más".

Florentino Ameghino