Fa unes setmanes na Celia,
na Andrea i jo varem anar a una classe d'educació infantil de 4 anys
a fer una pràctica d'observació. N'Alberto, el nostre professor de
psicologia, ens va dir que aquesta pràctica ens serviria a més per
sabre si ens agradava ser mestres o no, ja que durant un día viurem
la tasca d'una mestra amb nens petits. Jo anava ja amb ganes de ser
mestra, però al sortir d'aquella pràctica encara tenia més clar a
que volia dedicar-me.
Va ser una gran
experiència, ja que a causa de l'activitat que estaven fent vaig
poder, personalment acompanyar a 4 nens a fer una tasca i sentir-me
com una mestra, inclòs els nens m'agafaven de les mans. Resumint,
vaig acabar enamorada de tots.
Amb aquesta petita
introducció centro el tema de l'entrada d'aquesta setmana,
l'educació infantil. Per continuar amb l'entrada seguirem el llibre
“Aprendre i ensenyar a l'educació infantil” de na Isabel Solé.
L'educació infantil té
un caràcter no obligatori en l'etapa educativa, té un caràcter voluntari. Com ja sabem,
l'educació infantil va des dels 0 als 6 anys, dividint-la així en
dos cicles: de 0 a 3 anys, i de 3 a 6 anys, on ja entraria l'educació gratuïta. Aquesta darrera gairebé ja es
troba escolaritzada completament, tot i que no es obligatòria com
hem dit. Doncs bé, l'educació infantil es troba en una situació de
plena discussió sobre la seua escolarització alhora de si es una
etapa essencial per a l'aprenentatge del nen o no.
En aquesta etapa es troba
molt influïda el paper de la mestra, ja que ella i la seua motivació
sirà qui doni al nen o nena les capacitats i les ganes de aprendre,
malgrat que també es troba en compta una gran necessitat d'una
col·laboració en part de les famílies, tant en la col·laboració
com la comunicació entre tots.
Les grans finalitats de
l'educació infantil podríem mencionar que són principalment
potenciar i afavorir el desenvolupament màxim de les capacitats dels
nens i nenes, tot i respectant la diversitat i les possibilitats del
diferents alumnes. La compensació de les desigualtats socials i
culturals, i finalment la preparació per a un bon seguiment de
l'escolaritat obligatòria, que per a mi es una clau per poder
continuar en les següents etapes a un bon nivell.
L'educació infantil
segueix l'ordre de dos cicles:
·El primer cicle es basa en
l'especificitat del primer any de vida on es produeixen els grans
canvis. L'efecte estructurador de la personalitat de les figures
d'afecció on es troba la seguretat que els permetrà investigar en
contextos més desconeguts, amb això podríem posar d'exemple quan
els nens i nenes comencen a preguntar el per què de tot allò que
veuen. A més trobem el paper estructurador de la resolució de les
necessitats d'alimentació i neteja, des de la dependència total
fins a l'autonomia progressiva del nen. La gran necessitat del
moviment i del joc, un joc espontani i un joc conduit per l'adult en
qüestió. I finalment, una necessitat d'una relació estreta entre
la família i l'escola.
·El segon cicle comença a
partir de l'entrada a l'escola, més o menys al tres anys, podríem
dir el moment de transició entre el dos cicles. Es produeix un
domini progressiu del llenguatge verbal que permet conèixer el món
que els envolta, preguntar i explicar com a manera d'aprendre el món
que els envolta i allò que els desperta curiositat. A més, es
produeix l'assoliment de els hàbits personals i rutines, com el
vestir-se, menjar, la higiene personal...
Ara ens centrarem en els
principis metodològics i pedagògics de l'educació infantil.
Principalment hem de posar una especial èmfasi a l'atenció a la
diversitat de l'alumnat, a l'atenció individualitzada i ala
resposta a les dificultats d'aprenentatge. En quant a l'atenció
individualitzada, s'ha de posar especial atenció a alhora d'aprendre
les coses bàsiques primer per tal d'aprendre les més complexes
després, tal i com ens va dir na Gemma d'exemple, no podem ensenyar
la “p” i la “b” sense abans no haver donat el significat de
“dalt” i “baix” per poder diferenciar les dues lletres. Els
continguts doncs s'han de abordar per mitjà d'activitats
globalitzades que tenguin interès i significat per als infants, que
parteixin així de situacions quotidianes del centre i l'entorn. Fins
i tot, hi ha que crear un ambient d'afecte, seguretat i confiança on
el nen pugui potenciar la seua autoestima i la seua integració
social. També, cal destacar el treball en equip amb el professorat.
Seguidament, parlarem de
les orientacions metodològiques de l'infant amb l'escola i el seu
entorn. Principalment, l'escola ha d'esdevenir una comunitat
d'aprenentatge relacional i culturalment estimulant. Té que
aconseguir facilitar el treball cooperatiu, així amb activitats
variades, contextualitzades i significatives, en espais diversificats
com els racons o els tallers on s'agruparan diferents edats i es
produiran intercanvis entre els alumnes de diferents nivells. Doncs
be així, l'escola ha d'estar oberta i receptiva al que succeeix al
seu entorn, facilitant la recerca, exploració sensiorimotriu i el
descobriment i plantejament de preguntes i hipòtesis entre altres.
Per anar finalitzant els
conceptes que segueix l'educació infantil, parlarem de la
programació, ja que té que ser adient de continguts tenint en
compte el coneixements previs dels infants, l'adequació al moment
del desenvolupament de l'infant i els nous continguts assolibles. A
més, s'ha de provocar un conflicte cognitiu que serveixi d'estímul,
i un predomini de continguts procedimentals i actitudinals sobre
diferents conceptes, tenint en compte les necessitats i els
interessos dels infants. I finalment, posar una adequada
contextualització, significativitat i funcionalitat dels nous
aprenentatges.
Finalment, cal parlar de
l'avaluació del procés d'aprenentatge i de la pràctica docent. A l'entrada anterior, vaig parlar de l'avaluació en general, ara ens centrarem en l'educació infantil.
L'avaluació serà global, continu i formativa, doncs utilitzada a
més com un instrument d'acció pedagògica, de caire formatiu,
regulador del propi aprenentatge i de l'activitat educativa. Haurà
de ser coherent amb els objectius proposats i no podrà limitar-se a
un recull quantitatiu de coneixement assolits. S'haurà de tenir en
compte els processos d'aprenentatge, els ritmes, estils
d'aprenentatge, processos de pensament complex, el desenvolupament de
capacitats i la pròpia tasca educativa. L'alumne haurà de prendre
part en totes les avaluacions, tant pròpies, com de grup i de la
intervenció educativa.
L'observació serà continua i sistemàtica, processual, dinàmica, contextualitzada i compartida. A més a més, hi haurà una important relació amb la família també per a l'avaluació, per a fer-los partícips del progrés dels alumnes, i així per donar significativitat al recull de dades, entre altres.
L'observació serà continua i sistemàtica, processual, dinàmica, contextualitzada i compartida. A més a més, hi haurà una important relació amb la família també per a l'avaluació, per a fer-los partícips del progrés dels alumnes, i així per donar significativitat al recull de dades, entre altres.
Per acabar finalment amb
l'entrada d'aquesta setmana, vaig a fer una petita reflexió sobre la
creativitat, una part essencial, en la meua opinió, a l'educació
infantil, que no s'ha de perdre. A classe de bases didàctiques na
Gemma ens va llegir l'entrada d'un bloc “Una flor roja con el tallo verde”
de Miguel Angel Santos Guerra. La veritat esque aquesta entrada hem va fer
reflexionar sobre la creativitat i a més només pensar en el text i
se m'ha borrona la pell!!
La creativitat és una
cosa única que cada un tenim, uns més desenvolupada que altres però
tots tenim. A alguns els costa més poder mostrar-la, llavors si des
de petits ens la lleven, finalment mai podrem treurer-la.
Per finalitzar, deixo aquest video en anglés (subtitulat) que parla sobre si les escoles maten la creativitat. Es llarg, però val la pena mirarlo i reflexionar sobre ell.